El plàncton
Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma passiva o amb desplaçaments molt curts (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:
Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites del carbonat càlcic, anomenat coccòlits.
Silicoflagel·lades: de cèl·lules petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.
Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un soc equatorial que allotja un dels flagels. La membrana cel·lular sol estar dividida en una sèrie de plaques juxtaposades.
Diatomes: es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les teques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndix també llargs.
El zooplàncton o plàncton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàncton. Els
grups més importants són:
Tintínids: són ciliats i viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.
Copèpodes: petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntamen amb el de les potes toràsiques, aconsegueixen desplaçar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada