Ecosistemes
És el conjunt de tots els éssers vius que habiten a la terra que es coneix com a biosfera. La terra es una biosfera rodona plena d'éssers vius i d'aigua. L'ecosfera és el conjunt de tots els ecosistemes del planeta. La biosfera constitueix part de l'ecosfera. Un ecosistema ecológic és l'unitat bàsica de de l'ecologia. Es defineix com un conjunt de relancions entre un conjunt d' èssers vius dins d'un medi físic en el que habiten. Per tant un ecosistema està format per elements inanimats o abiótics (aigua, minerals, llum del sol, clima). I el conjunt d' éssers vius biótics està format per (plantes animal, bacteris, algues et.)
Ecosistemes acuàtics
Un ecosistema aquàtic és aquell que es dona a l'aigua. Podriem dir que en l'aigua els éssers vius han evolucionat d'una manera o com ho han fet a la terra. Exemple molt clar d'aixó el tenim en els peixos
la forma en forma de fus, respon a la necessitat de desplaçar-se millor per l'aigua. Tant és que sigui una sardina, que és un peix amb estructutra òssia
.
Bentos
Són els organismes que depenen del fons marí per viure.
Pelagos
Animals que no depenen del fons marí. Sempre nedant com en columna.
Nècton
El conjunt d'organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com els dofins i les balenes).El conjunt d'organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com els dofins i les balenes).
Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, és a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200m; el mesopelpagic, que comprèn des dels 200 fins als 1.000m, i el batipelàgic, per sota dels 1.000m.La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il·luminada, la més càlida i la que té més abundància de fitoplàncton i zooplàncton.Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelagrí, que pot fer més de 10m de longitud i és completament inofensiu.
Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altres, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.Als medis mesopelàgic el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no gaire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s'alimenten de zooplàncton i també els depredadors d'altres peixos.
Plàncton
Són uns éssers vius que no es poden moure per ells mateixos, si no que depenen de les corrents marines. Les balenes sel's mengen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada